Patxo

Encetem la secció "Vocabulari bàsic" amb una de les primeres paraules que apareix al Virgo de Visanteta de Bernat i Baldoví i, potser, una de les que més s'hi repeteix. De fet, l'obra en sí es titula: EL VIRGO DE VISANTETA Y EL ALCALDE DE FAVARA. ó EL PARLAR BÉ NO COSTA UN PACHO.

Patxo

Què en diu el diccionari?

PATXO m.
|| 1. Home que camina feixugament perquè està massa gras (Priorat).
|| 2. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!
|| 3. Apagesat, senzill, de costums primitives (Griera Tr.).
|| 4. Apagallums de l'església (Cast.).
|| 5. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor (Val.). «Això no val un patxo». «Quin patxo!»: quina cosa més inútil!
Refr.
—«De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo» (val.)
(font: Diccionari Català-Valencià-Balear, IEC)

Exemples d'ús a l'obra escrita:

"y hasta la mosca, repacho,"

"¡Oy, lo pacho del chiquet!!!"

"¡Repacho! que si l'agarre
li arrancaré el pusteról."

"¡Pacho, que'l boñ es molt grós (Va trahent el tinter, y demes ferramentes.)
pera olvidarlo tan pronte!......"

"¡Pacho! ¡que en tota Favára
vach á ferme la puñeta!"

"¡asó que's tanta chent, pacho!"

"Cuatre ú sinc ralles, y al pacho...."

"al instant men há entrat dins
sinse pensar en un pacho;"

"no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?........"

"aném, pacho, feste arrere;"

"¡Repacho! ¡que asó te trasa
de no tindre nunca fi!"

"que em queda á mi que fer, pacho,
sino tirarme má als ous?"