divendres, 2 de gener del 2009

Mi# canta les Escenes I i III

Estrenem aquest blog amb una col·laboració d'autèntic luxe. Ahí va això:


Esena primera, o el monòleg introductori del Tio Collons



¡Recontrafotre qué feta

que m'ha pasat esta nit;

tenint la dona en lo llit

m'hágut de fer la puñeta!...

Es el cas que ella roncava,

siga dormint ó desperta,

cuant me sá posat molt erta

la cabota de la fava;

yo al vore que me s'enpina,

li ha pegat cuatre calbóts,

pero en los caps de viróts

esta es mala medisina:

perque tot viviente sáp

que al palparli la pallorfa,

solta la fava la corfa,

y es trasforma luego en náp;

y com del meu náp la fulla

té tan males condisións,

als cuatre ó sinc refregóns

m'há deixat la má á-remulla.

Yo á la dona despertava

buscantli apresa la cól,

al vore que al caragól

li anava caent la bava;

mes pesa com un baúl,

y per pronte que s'alsát

ya no-mes li han aplegat,

dos ó tres esguits pel cúl.

Asó li ha sabút molt mál

per que diu, y en fonament,

que per banda de ponent

no vé may bon temporál;

y plora, patecha, y gruñ,

fentme pam y mich de morros,

y eixintli dels ulls dos chorros

de llágrimes cóm lo puñ.

Yo la culpa no he tengut

de que el calíu sén ixquera...


Esena tercera



Vá buscant la herbeta verda

la vaca per la dehesa,

y apléga el bou, y li besa

aquell cul tan plé de m......

pera que el pasto no perda

de un'atra herbeta un bón brót

li amostra, y li'l clava tót

com l'ahulla en un canút......

¡y a mi que nól tinc tan brút,

ningú mel besa..... ni em fót!!!

Obri el temple del amor

la burra al cáp de un estable,

y al punt vá el burro en lo sable

á ferli guardia d'honór;

y per més que-lla en fervór

rebusna, cosecha, y bota,

tót aquell rabo de jota

li emboca dins lo pitou......

¡y a mí que en manco en tinc prou

no ha de haver ningú qué'm fota!!!

La gosa apenes resólla

per la plasa, ó pel carrér,

de gosos té un colomér

portantli naps pera l'olla;

sempre en dú un fum á l'ancólla,

y encara que á un monte trepe,

si no s'emporta culepe,

á lo meñs liu llepa un gós......

¡y á mi quéu tinc mes cúriós,

no hiá ningú que meu llepe!!!

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau,

cuant el gat fentli mau-mau,

li amostra la llonganisa;

ella així que la divisa,

s'amaga baix de una taula,

y el gatét s'acosta, maula,

y li la clava pél sés......

¡y á mí, que m'agrada més

ningú em diu una paraula!!!

Sól anar un pardalet

bolant a voltes per l'aire,

y en molta grasia y donaire

li arrima un atre un bolét;

fót el grán, fót el chiquet,

y hasta la mosca, repacho,

encontra un moscardó macho,

que al bol li clava la palla......

¡y a mí ningú em fá una ralla

dins d'este pam de mostacho!!!

El peix també hiá qui diu,

y es molta la chent que eu créu,

que té llisensia de Deu

pera fotre dins lo riu;

á tót animál, que viu

en ú ó en atre element,

li entra per darrere un vént,

que li fá véla al instant......

¡y á mí ni em sopla el llevánt,

ni tan siquiera el ponént!!!

La pusa, la chincha, el póll,

la gamba, el moixó, y el cranc

en lo carrér de la sánc

s'estaquen hasta el chenóll:

fót en cuansevol rastóll

la buixquereta y el tit,

l'áraña, el cúc, el mosquít,

y hasta les plantes que brotén.......

¡y mentres quels atres foten,

tinc que fermeu yo en lo dit!!!!!!

Pensánt en lo meu trebáll

erta, y tiesa com un fús,

m'arranque péls del pasús

com plomes del cúl de un gáll;

¿qué lley, chustisia, o...... caráll

de tót lo mundanál clót

negarme á mí á-soles pót,

cuánt de llibertát se trata,

una cosa tan barata

cóm és...... un cáp de virót?


Autor: Mi#
Blogs: atamarevaquefumes.blogspot.com, www.myspace.com/misosten
Procedència: La Pobla Llarga