dilluns, 26 de gener del 2009

Variacions sobre el primer diàleg

Tomaset ens ha enviat una variació original i inèdita del primer diàleg entre el tio Collons i sa muller. Ací la teniu, precedida d'un resum del seu testimoni relacionat amb l'obra que ens ocupa . Que ho gaudiu!

Pertanc a la generació dels que ens va tocar passar l’adolescència amb les primeres pel•lícules d’apertura de la censura, les classificades “S” o “porno blando” que els deien en aquells temps. Esta entrava totalment dins d’eixe tipus encara que, pel seu contingut, per a mi va significar molt més que una simple “S”. La parla valenciana, tan col•loquial i propera, em va calar molt dins. L’he tornada a disfrutar tant com en aquells anys tan llunyants.

Sense llevar-li cap mèrit a l’actriu principal, Maria Rosario Omaggio, la qual estava per a sucar pa i coca, tot el que rodejaba a la pel•lícula tenia sabor valencià: el director, els actors, els llocs triats… en fi, un cúmul de coses que la feien especialment atractiva per a mi que he sigut de sempre i seguisc sent un amant de la nostra terreta i les seues tradicions i costums més populars.

El que també m’ha sorprés prou és que l’obra original siga molt més curta que el que es veu a la pel•lícula. Els guionistes degueren fer un gran esforç per a afegir-li tot el text que no he llegit en el document pdf que teniu al blog i que supose què és l’original digitalitzat. Costa de creure que l’afegitó no siga també obra de l’autor perquè no desentona gens de l’altre text, des d'el principi, amb el discurset del Tio Collons que dóna entrada al primer acte (“…no n’hi ha paraula bruta si es diu en valencià… hasta la de fill de puta…”), fins al final, amb el desvirgament de Visanteta beneït per la patrona de les tronades.
Variació:
Tio Collons:
Quede raonat i clar, Tomasa
què la intenció meua no és roïna
què és bona com la seda fina
però l’emoció em traspassa
i la calentura em domina
desviant del bon camí l’espasa.

Tomasa:
San Abdon i San Senent
als Sants de la Pedra m’aclame
per a que la dona brame
tenint que patir el torment
i per més que t’ho reclame
no sàpies d’on bufa el vent

Tens que entrar per davant!
fes camí per la porta gran
oblida’t de la portella estreta
que té una altra faeneta
resa i encomana’t al sant
o tindrem una altra pasadeta

Tio Collons:
Tomasa, carinyo meu!
què no veus que m’esgarrife
no més de pensar que em pixe
sense haver fet “diana”, redéu?

Tomasa:
No digues punyeteries
i busca solcar de cara
que en tot el poble de Favara
llaurador del que no et refies
no s’ha conegut encara.
Ser tu el primer, voldries?

Tio Collons:
Puc prometre i promet
que vaig a esmenar la falta
entrant jo per on ix la salsa
i portant l’aigua pel rec
deixant en pau la galta
del cul per que amolle el pet

Tomasa:
Espere que siga veritat
Collons! que ja estic cansada
que a la portella tancada
sent tan estret el forat
sempre toques amb l’aldaba
deixant-me amb un pam de nas


Autor: Tomaset
Blocs: :
http://tomaset-pelotavalenciana.blogspot.com/
http://fotospelotavalenciana.blogspot.com/
http://jecvcampionatdegalotxa.blogspot.com/
http://www.geomundos.com/ocio/tomaseteldantella/
Procedència: fill d'Antella i veí de Benifaió. Favara em pilla molt prop.

dilluns, 19 de gener del 2009

Patxo

Encetem la secció "Vocabulari bàsic" amb una de les primeres paraules que apareix al Virgo de Visanteta de Bernat i Baldoví i, potser, una de les que més s'hi repeteix. De fet, l'obra en sí es titula: EL VIRGO DE VISANTETA Y EL ALCALDE DE FAVARA. ó EL PARLAR BÉ NO COSTA UN PACHO.

Patxo

Què en diu el diccionari?

PATXO m.
|| 1. Home que camina feixugament perquè està massa gras (Priorat).
|| 2. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!
|| 3. Apagesat, senzill, de costums primitives (Griera Tr.).
|| 4. Apagallums de l'església (Cast.).
|| 5. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor (Val.). «Això no val un patxo». «Quin patxo!»: quina cosa més inútil!
Refr.
—«De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo» (val.)
(font: Diccionari Català-Valencià-Balear, IEC)

Exemples d'ús a l'obra escrita:
"y hasta la mosca, repacho,"

"¡Oy, lo pacho del chiquet!!!"

"¡Repacho! que si l'agarre
li arrancaré el pusteról."

"¡Pacho, que'l boñ es molt grós (Va trahent el tinter, y demes ferramentes.)
pera olvidarlo tan pronte!......"

"¡Pacho! ¡que en tota Favára
vach á ferme la puñeta!"

"¡asó que's tanta chent, pacho!"

"Cuatre ú sinc ralles, y al pacho...."

"al instant men há entrat dins
sinse pensar en un pacho;"

"no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?........"

"aném, pacho, feste arrere;"

"¡Repacho! ¡que asó te trasa
de no tindre nunca fi!"

"que em queda á mi que fer, pacho,
sino tirarme má als ous?"

diumenge, 11 de gener del 2009

La Visanteta, by Toni de l'Hostal

Per acabar d'arredonir l'estrena, una altra col·laboració (musical) de luxe:




Autor: Toni de l'Hostal
Blogs: www.tonidelhostal.net www.myspace.com/tonidelhostal
Procedència: l'Alcúdia (la de Crespins, no; l'âtra: la bona!)

divendres, 2 de gener del 2009

Mi# canta les Escenes I i III

Estrenem aquest blog amb una col·laboració d'autèntic luxe. Ahí va això:


Esena primera, o el monòleg introductori del Tio Collons



¡Recontrafotre qué feta

que m'ha pasat esta nit;

tenint la dona en lo llit

m'hágut de fer la puñeta!...

Es el cas que ella roncava,

siga dormint ó desperta,

cuant me sá posat molt erta

la cabota de la fava;

yo al vore que me s'enpina,

li ha pegat cuatre calbóts,

pero en los caps de viróts

esta es mala medisina:

perque tot viviente sáp

que al palparli la pallorfa,

solta la fava la corfa,

y es trasforma luego en náp;

y com del meu náp la fulla

té tan males condisións,

als cuatre ó sinc refregóns

m'há deixat la má á-remulla.

Yo á la dona despertava

buscantli apresa la cól,

al vore que al caragól

li anava caent la bava;

mes pesa com un baúl,

y per pronte que s'alsát

ya no-mes li han aplegat,

dos ó tres esguits pel cúl.

Asó li ha sabút molt mál

per que diu, y en fonament,

que per banda de ponent

no vé may bon temporál;

y plora, patecha, y gruñ,

fentme pam y mich de morros,

y eixintli dels ulls dos chorros

de llágrimes cóm lo puñ.

Yo la culpa no he tengut

de que el calíu sén ixquera...


Esena tercera



Vá buscant la herbeta verda

la vaca per la dehesa,

y apléga el bou, y li besa

aquell cul tan plé de m......

pera que el pasto no perda

de un'atra herbeta un bón brót

li amostra, y li'l clava tót

com l'ahulla en un canút......

¡y a mi que nól tinc tan brút,

ningú mel besa..... ni em fót!!!

Obri el temple del amor

la burra al cáp de un estable,

y al punt vá el burro en lo sable

á ferli guardia d'honór;

y per més que-lla en fervór

rebusna, cosecha, y bota,

tót aquell rabo de jota

li emboca dins lo pitou......

¡y a mí que en manco en tinc prou

no ha de haver ningú qué'm fota!!!

La gosa apenes resólla

per la plasa, ó pel carrér,

de gosos té un colomér

portantli naps pera l'olla;

sempre en dú un fum á l'ancólla,

y encara que á un monte trepe,

si no s'emporta culepe,

á lo meñs liu llepa un gós......

¡y á mi quéu tinc mes cúriós,

no hiá ningú que meu llepe!!!

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau,

cuant el gat fentli mau-mau,

li amostra la llonganisa;

ella així que la divisa,

s'amaga baix de una taula,

y el gatét s'acosta, maula,

y li la clava pél sés......

¡y á mí, que m'agrada més

ningú em diu una paraula!!!

Sól anar un pardalet

bolant a voltes per l'aire,

y en molta grasia y donaire

li arrima un atre un bolét;

fót el grán, fót el chiquet,

y hasta la mosca, repacho,

encontra un moscardó macho,

que al bol li clava la palla......

¡y a mí ningú em fá una ralla

dins d'este pam de mostacho!!!

El peix també hiá qui diu,

y es molta la chent que eu créu,

que té llisensia de Deu

pera fotre dins lo riu;

á tót animál, que viu

en ú ó en atre element,

li entra per darrere un vént,

que li fá véla al instant......

¡y á mí ni em sopla el llevánt,

ni tan siquiera el ponént!!!

La pusa, la chincha, el póll,

la gamba, el moixó, y el cranc

en lo carrér de la sánc

s'estaquen hasta el chenóll:

fót en cuansevol rastóll

la buixquereta y el tit,

l'áraña, el cúc, el mosquít,

y hasta les plantes que brotén.......

¡y mentres quels atres foten,

tinc que fermeu yo en lo dit!!!!!!

Pensánt en lo meu trebáll

erta, y tiesa com un fús,

m'arranque péls del pasús

com plomes del cúl de un gáll;

¿qué lley, chustisia, o...... caráll

de tót lo mundanál clót

negarme á mí á-soles pót,

cuánt de llibertát se trata,

una cosa tan barata

cóm és...... un cáp de virót?


Autor: Mi#
Blogs: atamarevaquefumes.blogspot.com, www.myspace.com/misosten
Procedència: La Pobla Llarga