dijous, 19 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
Pascualo i Visanteta (i 2)
Continuarem parlant hui de Pascualo y Visanteta o El tribunal de Favara (1846). Com comentàvem l’última vegada, es tracta d’una versió «apta per a menors», com digué Fuster, del Virgo de Visanteta i ja tinguérem ocasió de comprovar les adaptacions de diàleg que va fer Bernat i Baldoví suprimint així qualsevol element «picant».
Afegirem, ja per concloure, un altre fragment de Pascualo y Visanteta que considerem que també resulta significatiu i interessant. No és altre que el lament –recordem que es tracta d’una paròdia del de Segismundo a La vida es sueño de Calderón de
Primer, llegim la versió «apta» de Pascualo y Visanteta:
Visanteta: Apurém de una vegada
ya que Deu me trata aixina
la causa, que de fadrina
pasár no em deixa á casada.
[...]
¿Quin mal, siñor, yo hauré fét
pera haberme malait?
¿no tenen totes marit?
¿pues si el tenen les demés,
yo quin pecat he comés
pera tindrel prohibit?
Naix la gata en la pallisa,
y apenes en terra cau
cuant ya la alegra el mau-mau
del primer gat, que divisa,
y encara que ella indesisa
s’amague baix d’una táula,
el gatet s’acosta, máula,
y el seu amor li declara,
¡y á mi, que tinc millór cara,
ningú em diu una paraula!
En aquest cas, Visanteta sols demana un marit.
A continuació, el text de El virgo de Visanteta:
Visanteta: Deixeu, sél, c’apurar vullga,
encara que llech estiga,
¿perqué mau donát la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sanch és presís que bullga
cuant contemple una miqueta
que la gran... que la chiqueta
tenen el fotre per lley,
¡y yo no tinc més remey...
que el de fer-me la punyeta!
[...]
Naix la gata en la pallisa,
y apenes en terra cau,
cuant el gat fentli mau-mau,
li amostra la llonganisa;
ella així que la divisa,
s’amaga baix de una taula,
y el gatet s’acosta, maula,
y li la clava pél sés...
¡y á mí, que m’agrada més,
ningú em diu una paraula!
[...]
La pusa, la chincha, el póll,
la gamba, el moixó, y el cranc
en lo carrér de la sánc
s’estaquen hasta el chenóll
fót en cuansevól rastóll
la buixquereta y el tit,
l’araña, el cúc, el mosquit,
y hasta les plantes que bróten...
¡y mentres quels altres foten,
Tinc que fermeu yo en lo dit!...
En el Virgo..., la protagonista lamenta desconsoladament no poder obtindre la satisfacció del seu desig sexual.
Finalment, podem llegir part del soliloqui de Segismundo de La vida es sueño per a recordar la font originària d’aquesta paròdia literària de Bernat i Baldoví:
Segismundo: ¡Ay, mísero de mí, y ay, infelice!
Apurar cielos, pretendo,
ya que me tratáis así,
qué delito cometí
contra vosotros, naciendo;
[...]
Nace el pez, que no respira,
aborto de ovas y lamas,
y apenas, bajel de escamas,
sobre las ondas se mira,
cuando a todas partes gira,
midiendo la inmensidad
de tanta capacidad
como le da el centro frío,
y yo, con más albedrío,
tengo menos libertad.
[...]
¿Qué ley, justicia o razón
negar a los hombres sabe
privilegio tan suave,
excepción tan principal,
que Dios le ha dado a un cristal,
a un pez, a un bruto y a un ave?
Els paral·lelismes, els canvis i els elements paròdics són evidents entre les tres versions i ens ofereixen un particular joc de relacions i divergències interpretatives i textuals a partir dels mateixos elements o motius literaris.
Ací concloem la revisió a una de les obres teatrals de Bernat i Baldoví. Altre dia continuarem parlant sobre altres aspectes de l’obra del nostre autor.
Bibliografia
Bernat i Baldoví, Josep ( 1997), Obra completa. Teatre I, v. 1, coord. J. Antoni Carrasquer, Introducció i notes preliminars de Gabriel Sansano, Editorial Afers, Sueca.
Cantavella, Rosanna (1986), «Els sainets de Viçanteta», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 d’octubre 1985, Montserrat, PAM, p. 115-125.
Autor: El Sueco de Favara
Blog(s): s'estima més no dir-lo(s)
Procedència: el seu mateix pseudònim ho indica
divendres, 6 de març del 2009
Comencen els actes commemoratius a Sueca

I aquest mateix dissabte, 7 de març, a les 20:00h s'inaugurarà una exposció, també a la sala Els Porxets, organitzada per Toni Carrasquer, el bibliotecari de Sueca, què explicarà algunes curiositats biogràfiques sobre l'escriptor suecà. L'exposició commemorativa del segon centerari del naixement de Bernat i Baldoví estarà oberta al públic els dies 7, 8, 14, 15 i 22 de març en horari de 19:00 a 21:00 hores.