diumenge, 15 de març de 2009

Pascualo i Visanteta (i 2)

Continuarem parlant hui de Pascualo y Visanteta o El tribunal de Favara (1846). Com comentàvem l’última vegada, es tracta d’una versió «apta per a menors», com digué Fuster, del Virgo de Visanteta i ja tinguérem ocasió de comprovar les adaptacions de diàleg que va fer Bernat i Baldoví suprimint així qualsevol element «picant».


Afegirem, ja per concloure, un altre fragment de Pascualo y Visanteta que considerem que també resulta significatiu i interessant. No és altre que el lament –recordem que es tracta d’una paròdia del de Segismundo a La vida es sueño de Calderón de la Barca– de Visanteta per no tindre un amant que satisfaça les seues necessitats.


Primer, llegim la versió «apta» de Pascualo y Visanteta:


Visanteta: Apurém de una vegada

ya que Deu me trata aixina

la causa, que de fadrina

pasár no em deixa á casada.

[...]

¿Quin mal, siñor, yo hauré fét

pera haberme malait?

¿no tenen totes marit?

¿pues si el tenen les demés,

yo quin pecat he comés

pera tindrel prohibit?

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau

cuant ya la alegra el mau-mau

del primer gat, que divisa,

y encara que ella indesisa

s’amague baix d’una táula,

el gatet s’acosta, máula,

y el seu amor li declara,

¡y á mi, que tinc millór cara,

ningú em diu una paraula!


En aquest cas, Visanteta sols demana un marit.

A continuació, el text de El virgo de Visanteta:


Visanteta: Deixeu, sél, c’apurar vullga,

encara que llech estiga,

¿perqué mau donát la figa

si no tinc qui me la cullga?

La sanch és presís que bullga

cuant contemple una miqueta

que la gran... que la chiqueta

tenen el fotre per lley,

¡y yo no tinc més remey...

que el de fer-me la punyeta!

[...]

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau,

cuant el gat fentli mau-mau,

li amostra la llonganisa;

ella així que la divisa,

s’amaga baix de una taula,

y el gatet s’acosta, maula,

y li la clava pél sés...

¡y á mí, que m’agrada més,

ningú em diu una paraula!

[...]

La pusa, la chincha, el póll,

la gamba, el moixó, y el cranc

en lo carrér de la sánc

s’estaquen hasta el chenóll

fót en cuansevól rastóll

la buixquereta y el tit,

l’araña, el cúc, el mosquit,

y hasta les plantes que bróten...

¡y mentres quels altres foten,

Tinc que fermeu yo en lo dit!...


En el Virgo..., la protagonista lamenta desconsoladament no poder obtindre la satisfacció del seu desig sexual.


Finalment, podem llegir part del soliloqui de Segismundo de La vida es sueño per a recordar la font originària d’aquesta paròdia literària de Bernat i Baldoví:


Segismundo: ¡Ay, mísero de mí, y ay, infelice!

Apurar cielos, pretendo,

ya que me tratáis así,

qué delito cometí

contra vosotros, naciendo;

[...]

Nace el pez, que no respira,

aborto de ovas y lamas,

y apenas, bajel de escamas,

sobre las ondas se mira,

cuando a todas partes gira,

midiendo la inmensidad

de tanta capacidad

como le da el centro frío,

y yo, con más albedrío,

tengo menos libertad.

[...]

¿Qué ley, justicia o razón

negar a los hombres sabe

privilegio tan suave,

excepción tan principal,

que Dios le ha dado a un cristal,

a un pez, a un bruto y a un ave?


Els paral·lelismes, els canvis i els elements paròdics són evidents entre les tres versions i ens ofereixen un particular joc de relacions i divergències interpretatives i textuals a partir dels mateixos elements o motius literaris.


Ací concloem la revisió a una de les obres teatrals de Bernat i Baldoví. Altre dia continuarem parlant sobre altres aspectes de l’obra del nostre autor.



Bibliografia

Bernat i Baldoví, Josep ( 1997), Obra completa. Teatre I, v. 1, coord. J. Antoni Carrasquer, Introducció i notes preliminars de Gabriel Sansano, Editorial Afers, Sueca.

Cantavella, Rosanna (1986), «Els sainets de Viçanteta», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 d’octubre 1985, Montserrat, PAM, p. 115-125.




Autor: El Sueco de Favara

Blog(s): s'estima més no dir-lo(s)

Procedència: el seu mateix pseudònim ho indica

Cap comentari: