dimarts, 24 de febrer de 2009

Pascualo i Visanteta (1)

Atenció! Presentem hui la primera d'una sèrie de col·laboracions que, esperem, aporten un poc de trellat a aquest racó de la blogsfera:


Ja fa un temps que m’oferiren col·laborar en aquest blog homenatge a Bernat Baldoví i el Virgo de Visanteta. No m’excusaré dient que sóc una persona ocupada, perquè no crec que ho siga més que qualsevol altre... Així que la meua inactivitat troba la seua raó última en la meua deixadesa.

De totes formes, finalment m’he decidit a encetar la meua col·laboració al blog. No sé si algú ho ha pensat, però, com a mínim, resulta sorprenent que li dediquem un blog al bo de Bernat i Baldoví. Qui li ho havia de dir...

És un bon símptoma, perquè, segurament, podem contar amb les mans, i ens sobraran dits, els blogs dedicats a un autor, siga de la literatura que siga. Aquest blog és un bon símptoma de salut cultural i literària.

Em van demanar que la meua aportació fora la d’una perspectiva «acadèmica»... El compromís presenta la seua complicació per dos motius. El primer són les limitacions de qui ha d’escriure. Però aquest obstacle té una solució satisfactòria perquè, com diuen: tot llibre ha de tindre alguna cosa bona, si no és teua, que almenys siga d’un altre. Així que partiré dels mestres que ja han estudiat l’obra de Bernat i Baldoví per suplir les meues mancances.

El segon motiu és que no crec que «blog» i «acadèmic» siguen paraules concordants. El blog té sempre un toc d’immediatesa, espontaneïtat i brevetat aliè a qualsevol treball «acadèmic».

Però vaig entendre perfectament el que em van demanar: aportar una visió més pròxima a l’estudi literari. Així que amb aquesta immediatesa, espontaneïtat i brevetat tractaré de parlar sobre alguns aspectes de l’obra de Bernat i Baldoví... Com dic no és fàcil, però estic convençut de què la remuneració serà quantiosa...

Aprofitarem l’ocasió i entrarem ja en matèria. No parlarem hui de El virgo de Visanteta (1845; encara que l’obra hauria estat escrita cap a 1832 i circularia en còpies manuscrites entre els amics de l’autor), sinó d’altra peça teatral: Pascualo y Visanteta o El tribunal de Favara (1846).

Podríem dir que es tracta d’una versió «apta per a menors», com digué Fuster, del Virgo de Visanteta. Hem de comentar, inevitablement, l’anècdota del seu origen: els amics de l’autor havien començat els assajos privats de El virgo... i el pare de Bernat i Baldoví tingué notícia del desvergonyiment de la peça i de l’autoria del seu fill. Per tant, va exigir examinar la moralitat del text, i Bernat, en poques hores, n’escriví una versió «apta». L’obra perd així tot el seu sentit còmic i es converteix en un quadre de costums.

Hui comentarem solament el diàleg del tio Bartolo, en El virgo... el tio Collons, i Tomasa:

Bartolo: ¿Tú cálles, Tomasa?

Tomasa... Nó callaré, mes que’m penches.

Bartolo... Ya em vas donant d’això gana.

Tomasa... Prou calle entre la semana.

Bartolo... Y prou parles els dumenches.

Tomasa... Sapies tú que no dormia,

pues ben desperta ascoltaba

el tóc de l’ave-maría,

que aquella ánima esperaba.

Y al temps que ha tocát les cuatre

el rellonche de Favára,

en estos ulls de la cara

tá vist abaixár del cátre.

La disputa domèstica es deu a les suposades infidelitats del tio Bartolo. Però comparem el fragment amb la versió de El virgo...

Tomasa... (...) sapies tú que no dormía,

c’ascoltava ben desperta

en un pam d’orella ben uberta

tota aquella sinfonía;

y cuant ha tocat les cuatre

el rellonche de Favára,

en los dos ulls de la cara

he vist que’m furgaves l’atre.

Fàcilment podem identificar les similituds entre els dos fragments.

Per hui, és suficient, altre dia continuarem parlant de Pascualo y Visanteta.



Bibliografia

Sempre indicarem les referències bibliogràfiques que hem utilitzat per si algú té interés en consultar-les.

Bernat i Baldoví, Josep ( 1997), Obra completa. Teatre I, v. 1, coord. J. Antoni Carrasquer, Introducció i notes preliminars de Gabriel Sansano, Editorial Afers, Sueca.

Cantavella, Rosanna (1986), «Els sainets de Viçanteta», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 d’octubre 1985, Montserrat, PAM, p. 115-125.



Autor: El Sueco de Favara

Blog(s): s'estima més no dir-lo(s)

Procedència: el seu mateix pseudònim ho indica


3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola, m'agradaria parlar amb vosaltres el meu correu carlesgandia@hotmail.com
gracies

El Sueco de Favara ha dit...

Quan dius vosaltres et refereixes a mi en particular o a l'organitzador d'aquest blog?

Tio Collons ha dit...

Tu diràs, Anònim... Estem oberts a qualsevol proposta, als anàlisi més rigorosos o a les fabades més grans. És que som aixina.