EL VIRGO DE VISANTETA: Variacions sobre el primer diàleg

Tomaset ens ha enviat una variació original i inèdita del primer diàleg entre el tio Collons i sa muller. Ací la teniu, precedida d'un resum del seu testimoni relacionat amb l'obra que ens ocupa . Que ho gaudiu!

Pertanc a la generació dels que ens va tocar passar l’adolescència amb les primeres pel•lícules d’apertura de la censura, les classificades “S” o “porno blando” que els deien en aquells temps. Esta entrava totalment dins d’eixe tipus encara que, pel seu contingut, per a mi va significar molt més que una simple “S”. La parla valenciana, tan col•loquial i propera, em va calar molt dins. L’he tornada a disfrutar tant com en aquells anys tan llunyants.

Sense llevar-li cap mèrit a l’actriu principal, Maria Rosario Omaggio, la qual estava per a sucar pa i coca, tot el que rodejaba a la pel•lícula tenia sabor valencià: el director, els actors, els llocs triats… en fi, un cúmul de coses que la feien especialment atractiva per a mi que he sigut de sempre i seguisc sent un amant de la nostra terreta i les seues tradicions i costums més populars.

El que també m’ha sorprés prou és que l’obra original siga molt més curta que el que es veu a la pel•lícula. Els guionistes degueren fer un gran esforç per a afegir-li tot el text que no he llegit en el document pdf que teniu al blog i que supose què és l’original digitalitzat. Costa de creure que l’afegitó no siga també obra de l’autor perquè no desentona gens de l’altre text, des d'el principi, amb el discurset del Tio Collons que dóna entrada al primer acte (“…no n’hi ha paraula bruta si es diu en valencià… hasta la de fill de puta…”), fins al final, amb el desvirgament de Visanteta beneït per la patrona de les tronades.

Variació:

Tio Collons:
Quede raonat i clar, Tomasa
què la intenció meua no és roïna
què és bona com la seda fina
però l’emoció em traspassa
i la calentura em domina
desviant del bon camí l’espasa.

Tomasa:
San Abdon i San Senent
als Sants de la Pedra m’aclame
per a que la dona brame
tenint que patir el torment
i per més que t’ho reclame
no sàpies d’on bufa el vent

Tens que entrar per davant!
fes camí per la porta gran
oblida’t de la portella estreta
que té una altra faeneta
resa i encomana’t al sant
o tindrem una altra pasadeta

Tio Collons:
Tomasa, carinyo meu!
què no veus que m’esgarrife
no més de pensar que em pixe
sense haver fet “diana”, redéu?

Tomasa:
No digues punyeteries
i busca solcar de cara
que en tot el poble de Favara
llaurador del que no et refies
no s’ha conegut encara.
Ser tu el primer, voldries?

Tio Collons:
Puc prometre i promet
que vaig a esmenar la falta
entrant jo per on ix la salsa
i portant l’aigua pel rec
deixant en pau la galta
del cul per que amolle el pet

Tomasa:
Espere que siga veritat
Collons! que ja estic cansada
que a la portella tancada
sent tan estret el forat
sempre toques amb l’aldaba
deixant-me amb un pam de nas