EL VIRGO DE VISANTETA

200 ANYS

2009-03-19T12:55:00.005+01:00

JOSEP BERNAT I BALDOVÍ
SUECA, 19 DE MARÇ DE 1809

Pascualo i Visanteta (i 2)

2009-03-15T22:49:00.004+01:00

Continuarem parlant hui de Pascualo y Visanteta o El tribunal de Favara (1846). Com comentàvem l’última vegada, es tracta d’una versió «apta per a menors», com digué Fuster, del Virgo de Visanteta i ja tinguérem ocasió de comprovar les adaptacions de diàleg que va fer Bernat i Baldoví suprimint així qualsevol element «picant».

Afegirem, ja per concloure, un altre fragment de Pascualo y Visanteta que considerem que també resulta significatiu i interessant. No és altre que el lament –recordem que es tracta d’una paròdia del de Segismundo a La vida es sueño de Calderón de la Barca– de Visanteta per no tindre un amant que satisfaça les seues necessitats.

Primer, llegim la versió «apta» de Pascualo y Visanteta:

Visanteta: Apurém de una vegada

ya que Deu me trata aixina

la causa, que de fadrina

pasár no em deixa á casada.

[...]

¿Quin mal, siñor, yo hauré fét

pera haberme malait?

¿no tenen totes marit?

¿pues si el tenen les demés,

yo quin pecat he comés

pera tindrel prohibit?

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau

cuant ya la alegra el mau-mau

del primer gat, que divisa,

y encara que ella indesisa

s’amague baix d’una táula,

el gatet s’acosta, máula,

y el seu amor li declara,

¡y á mi, que tinc millór cara,

ningú em diu una paraula!

En aquest cas, Visanteta sols demana un marit.

A continuació, el text de El virgo de Visanteta:

Visanteta: Deixeu, sél, c’apurar vullga,

encara que llech estiga,

¿perqué mau donát la figa

si no tinc qui me la cullga?

La sanch és presís que bullga

cuant contemple una miqueta

que la gran... que la chiqueta

tenen el fotre per lley,

¡y yo no tinc més remey...

que el de fer-me la punyeta!

[...]

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau,

cuant el gat fentli mau-mau,

li amostra la llonganisa;

ella així que la divisa,

s’amaga baix de una taula,

y el gatet s’acosta, maula,

y li la clava pél sés...

¡y á mí, que m’agrada més,

ningú em diu una paraula!

[...]

La pusa, la chincha, el póll,

la gamba, el moixó, y el cranc

en lo carrér de la sánc

s’estaquen hasta el chenóll

fót en cuansevól rastóll

la buixquereta y el tit,

l’araña, el cúc, el mosquit,

y hasta les plantes que bróten...

¡y mentres quels altres foten,

Tinc que fermeu yo en lo dit!...

En el Virgo..., la protagonista lamenta desconsoladament no poder obtindre la satisfacció del seu desig sexual.

Finalment, podem llegir part del soliloqui de Segismundo de La vida es sueño per a recordar la font originària d’aquesta paròdia literària de Bernat i Baldoví:

Segismundo: ¡Ay, mísero de mí, y ay, infelice!

Apurar cielos, pretendo,

ya que me tratáis así,

qué delito cometí

contra vosotros, naciendo;

[...]

Nace el pez, que no respira,

aborto de ovas y lamas,

y apenas, bajel de escamas,

sobre las ondas se mira,

cuando a todas partes gira,

midiendo la inmensidad

de tanta capacidad

como le da el centro frío,

y yo, con más albedrío,

tengo menos libertad.

[...]

¿Qué ley, justicia o razón

negar a los hombres sabe

privilegio tan suave,

excepción tan principal,

que Dios le ha dado a un cristal,

a un pez, a un bruto y a un ave?

Els paral·lelismes, els canvis i els elements paròdics són evidents entre les tres versions i ens ofereixen un particular joc de relacions i divergències interpretatives i textuals a partir dels mateixos elements o motius literaris.

Ací concloem la revisió a una de les obres teatrals de Bernat i Baldoví. Altre dia continuarem parlant sobre altres aspectes de l’obra del nostre autor.

Bibliografia

Bernat i Baldoví, Josep ( 1997), Obra completa. Teatre I, v. 1, coord. J. Antoni Carrasquer, Introducció i notes preliminars de Gabriel Sansano, Editorial Afers, Sueca.

Cantavella, Rosanna (1986), «Els sainets de Viçanteta», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 d’octubre 1985, Montserrat, PAM, p. 115-125.

Autor: El Sueco de Favara

Blog(s): s'estima més no dir-lo(s)

Procedència: el seu mateix pseudònim ho indica

Comencen els actes commemoratius a Sueca

2009-03-06T18:21:00.007+01:00

Els amics de l'Últim Toc Teatre preparen una sessió psicalíptica, una vetlada inspirada en Bernat i Baldoví amb tocs teatrals i vanguardistes. Serà dissabte, dia 14 de març a les 23.30 a Els Porxets de Sueca, emmarcada dins de l'any Bernat i Baldoví.

I aquest mateix dissabte, 7 de març, a les 20:00h s'inaugurarà una exposció, també a la sala Els Porxets, organitzada per Toni Carrasquer, el bibliotecari de Sueca, què explicarà algunes curiositats biogràfiques sobre l'escriptor suecà. L'exposició commemorativa del segon centerari del naixement de Bernat i Baldoví estarà oberta al públic els dies 7, 8, 14, 15 i 22 de març en horari de 19:00 a 21:00 hores.

Patxo! Que eixim a la ràdio!

2009-02-26T09:05:00.002+01:00

Xe, que sí...
Recontravirgos travessa fronteres comarcals, i els companys del programa " l'Altaveu", de Canals Ràdio han parlat del projecte a l'emissió del passat dimarts 24 de febrer.

Si no s'ho cregueu, podeu comprovar-ho al següent enllaç:

Recontravirgos a l'Altaveu de Canals Ràdio

Gràcies i endavant amb el programa!

Pascualo i Visanteta (1)

2009-02-24T18:28:00.003+01:00

Atenció! Presentem hui la primera d'una sèrie de col·laboracions que, esperem, aporten un poc de trellat a aquest racó de la blogsfera:

Ja fa un temps que m’oferiren col·laborar en aquest blog homenatge a Bernat Baldoví i el Virgo de Visanteta. No m’excusaré dient que sóc una persona ocupada, perquè no crec que ho siga més que qualsevol altre... Així que la meua inactivitat troba la seua raó última en la meua deixadesa.

De totes formes, finalment m’he decidit a encetar la meua col·laboració al blog. No sé si algú ho ha pensat, però, com a mínim, resulta sorprenent que li dediquem un blog al bo de Bernat i Baldoví. Qui li ho havia de dir...

És un bon símptoma, perquè, segurament, podem contar amb les mans, i ens sobraran dits, els blogs dedicats a un autor, siga de la literatura que siga. Aquest blog és un bon símptoma de salut cultural i literària.

Em van demanar que la meua aportació fora la d’una perspectiva «acadèmica»... El compromís presenta la seua complicació per dos motius. El primer són les limitacions de qui ha d’escriure. Però aquest obstacle té una solució satisfactòria perquè, com diuen: tot llibre ha de tindre alguna cosa bona, si no és teua, que almenys siga d’un altre. Així que partiré dels mestres que ja han estudiat l’obra de Bernat i Baldoví per suplir les meues mancances.

El segon motiu és que no crec que «blog» i «acadèmic» siguen paraules concordants. El blog té sempre un toc d’immediatesa, espontaneïtat i brevetat aliè a qualsevol treball «acadèmic».

Però vaig entendre perfectament el que em van demanar: aportar una visió més pròxima a l’estudi literari. Així que amb aquesta immediatesa, espontaneïtat i brevetat tractaré de parlar sobre alguns aspectes de l’obra de Bernat i Baldoví... Com dic no és fàcil, però estic convençut de què la remuneració serà quantiosa...

Aprofitarem l’ocasió i entrarem ja en matèria. No parlarem hui de El virgo de Visanteta (1845; encara que l’obra hauria estat escrita cap a 1832 i circularia en còpies manuscrites entre els amics de l’autor), sinó d’altra peça teatral: Pascualo y Visanteta o El tribunal de Favara (1846).

Podríem dir que es tracta d’una versió «apta per a menors», com digué Fuster, del Virgo de Visanteta. Hem de comentar, inevitablement, l’anècdota del seu origen: els amics de l’autor havien començat els assajos privats de El virgo... i el pare de Bernat i Baldoví tingué notícia del desvergonyiment de la peça i de l’autoria del seu fill. Per tant, va exigir examinar la moralitat del text, i Bernat, en poques hores, n’escriví una versió «apta». L’obra perd així tot el seu sentit còmic i es converteix en un quadre de costums.

Hui comentarem solament el diàleg del tio Bartolo, en El virgo... el tio Collons, i Tomasa:

Bartolo: ¿Tú cálles, Tomasa?

Tomasa... Nó callaré, mes que’m penches.

Bartolo... Ya em vas donant d’això gana.

Tomasa... Prou calle entre la semana.

Bartolo... Y prou parles els dumenches.

Tomasa... Sapies tú que no dormia,

pues ben desperta ascoltaba

el tóc de l’ave-maría,

que aquella ánima esperaba.

Y al temps que ha tocát les cuatre

el rellonche de Favára,

en estos ulls de la cara

tá vist abaixár del cátre.

La disputa domèstica es deu a les suposades infidelitats del tio Bartolo. Però comparem el fragment amb la versió de El virgo...

Tomasa... (...) sapies tú que no dormía,

c’ascoltava ben desperta

en un pam d’orella ben uberta

tota aquella sinfonía;

y cuant ha tocat les cuatre

el rellonche de Favára,

en los dos ulls de la cara

he vist que’m furgaves l’atre.

Fàcilment podem identificar les similituds entre els dos fragments.

Per hui, és suficient, altre dia continuarem parlant de Pascualo y Visanteta.

Bibliografia

Sempre indicarem les referències bibliogràfiques que hem utilitzat per si algú té interés en consultar-les.

Bernat i Baldoví, Josep ( 1997), Obra completa. Teatre I, v. 1, coord. J. Antoni Carrasquer, Introducció i notes preliminars de Gabriel Sansano, Editorial Afers, Sueca.

Autor: El Sueco de Favara

Blog(s): s'estima més no dir-lo(s)

Procedència: el seu mateix pseudònim ho indica

Virot

2009-02-02T19:45:00.003+01:00

Virot

és una altra de les paraules que ens criden l'atenció de l'escrit original del Virgo de Visanteta. Pero què en diu el diccionari d'aquest mot?

VIROT m.
|| 1. Ocell de les espècie Puffinus cinereus i Puffinus anglorum, que fa el niu per dins forats de les penyes vora mar i s'alimenta de peixos (Mall., Men., Eiv.); cast. fardela, pufino. Per veure si dins aquestes coves hey trobaràs qualca niharó de virots, Penya Mos. iii, 200.
|| 2. Membre viril (val.).
|| 3. Beneitot, curt d'enteniment (Conca de Barberà, Ribera d'Ebre, Maestrat, Plana de Castelló); cast. vainazas, bobo, virote. a) Al·lot virot: al·lot grosser, sense criança (Palma de Mall.).
Fon.: biɾɔ́t (or., Tortosa, Maestr.); viɾɔ̞́t (Cast., bal.).
(font: Diccionari Català-Valencià-Balear, IEC)

I trobem la paraula al Virgo dins les següents frases:

"li ha pegat cuatre calbóts,
pero en los caps de viróts
esta es mala medisina:"

"una cosa tan barata
cóm és...... un cáp de virót?»"

"Aso es...... un cáp de virót.......
poro amaguém pronte el bulto."

"La sentencia, y al virót......."

Variacions sobre el primer diàleg

2009-01-26T16:49:00.003+01:00

Tomaset ens ha enviat una variació original i inèdita del primer diàleg entre el tio Collons i sa muller. Ací la teniu, precedida d'un resum del seu testimoni relacionat amb l'obra que ens ocupa . Que ho gaudiu!

Pertanc a la generació dels que ens va tocar passar l’adolescència amb les primeres pel•lícules d’apertura de la censura, les classificades “S” o “porno blando” que els deien en aquells temps. Esta entrava totalment dins d’eixe tipus encara que, pel seu contingut, per a mi va significar molt més que una simple “S”. La parla valenciana, tan col•loquial i propera, em va calar molt dins. L’he tornada a disfrutar tant com en aquells anys tan llunyants.

Sense llevar-li cap mèrit a l’actriu principal, Maria Rosario Omaggio, la qual estava per a sucar pa i coca, tot el que rodejaba a la pel•lícula tenia sabor valencià: el director, els actors, els llocs triats… en fi, un cúmul de coses que la feien especialment atractiva per a mi que he sigut de sempre i seguisc sent un amant de la nostra terreta i les seues tradicions i costums més populars.

El que també m’ha sorprés prou és que l’obra original siga molt més curta que el que es veu a la pel•lícula. Els guionistes degueren fer un gran esforç per a afegir-li tot el text que no he llegit en el document pdf que teniu al blog i que supose què és l’original digitalitzat. Costa de creure que l’afegitó no siga també obra de l’autor perquè no desentona gens de l’altre text, des d'el principi, amb el discurset del Tio Collons que dóna entrada al primer acte (“…no n’hi ha paraula bruta si es diu en valencià… hasta la de fill de puta…”), fins al final, amb el desvirgament de Visanteta beneït per la patrona de les tronades.

Variació:

Tio Collons:
Quede raonat i clar, Tomasa
què la intenció meua no és roïna
què és bona com la seda fina
però l’emoció em traspassa
i la calentura em domina
desviant del bon camí l’espasa.

Tomasa:
San Abdon i San Senent
als Sants de la Pedra m’aclame
per a que la dona brame
tenint que patir el torment
i per més que t’ho reclame
no sàpies d’on bufa el vent

Tens que entrar per davant!
fes camí per la porta gran
oblida’t de la portella estreta
que té una altra faeneta
resa i encomana’t al sant
o tindrem una altra pasadeta

Tio Collons:
Tomasa, carinyo meu!
què no veus que m’esgarrife
no més de pensar que em pixe
sense haver fet “diana”, redéu?

Tomasa:
No digues punyeteries
i busca solcar de cara
que en tot el poble de Favara
llaurador del que no et refies
no s’ha conegut encara.
Ser tu el primer, voldries?

Tio Collons:
Puc prometre i promet
que vaig a esmenar la falta
entrant jo per on ix la salsa
i portant l’aigua pel rec
deixant en pau la galta
del cul per que amolle el pet

Tomasa:
Espere que siga veritat
Collons! que ja estic cansada
que a la portella tancada
sent tan estret el forat
sempre toques amb l’aldaba
deixant-me amb un pam de nas

Autor: Tomaset
Blocs: :
http://tomaset-pelotavalenciana.blogspot.com/
http://fotospelotavalenciana.blogspot.com/
http://jecvcampionatdegalotxa.blogspot.com/
http://www.geomundos.com/ocio/tomaseteldantella/
Procedència: fill d'Antella i veí de Benifaió. Favara em pilla molt prop.

Patxo

2009-01-19T18:54:00.000+01:00

Encetem la secció "Vocabulari bàsic" amb una de les primeres paraules que apareix al Virgo de Visanteta de Bernat i Baldoví i, potser, una de les que més s'hi repeteix. De fet, l'obra en sí es titula: EL VIRGO DE VISANTETA Y EL ALCALDE DE FAVARA. ó EL PARLAR BÉ NO COSTA UN PACHO.

Patxo

Què en diu el diccionari?

PATXO m.
|| 1. Home que camina feixugament perquè està massa gras (Priorat).
|| 2. Treballador valencià, segons els anomenaven a Barcelona, perquè els valencians solien usar la interjecció Patxo!
|| 3. Apagesat, senzill, de costums primitives (Griera Tr.).
|| 4. Apagallums de l'església (Cast.).
|| 5. Cosa insignificant, inútil o de mínima valor (Val.). «Això no val un patxo». «Quin patxo!»: quina cosa més inútil!
Refr.
—«De Benissa, ni home ni matxo, ni cosa que valga un patxo» (val.)
(font: Diccionari Català-Valencià-Balear, IEC)

Exemples d'ús a l'obra escrita:

"y hasta la mosca, repacho,"

"¡Oy, lo pacho del chiquet!!!"

"¡Repacho! que si l'agarre
li arrancaré el pusteról."

"¡Pacho, que'l boñ es molt grós (Va trahent el tinter, y demes ferramentes.)
pera olvidarlo tan pronte!......"

"¡Pacho! ¡que en tota Favára
vach á ferme la puñeta!"

"¡asó que's tanta chent, pacho!"

"Cuatre ú sinc ralles, y al pacho...."

"al instant men há entrat dins
sinse pensar en un pacho;"

"no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?........"

"aném, pacho, feste arrere;"

"¡Repacho! ¡que asó te trasa
de no tindre nunca fi!"

"que em queda á mi que fer, pacho,
sino tirarme má als ous?"

La Visanteta, by Toni de l'Hostal

2009-01-11T19:26:00.000+01:00

Per acabar d'arredonir l'estrena, una altra col·laboració (musical) de luxe:

Autor: Toni de l'Hostal
Blogs: www.tonidelhostal.net www.myspace.com/tonidelhostal
Procedència: l'Alcúdia (la de Crespins, no; l'âtra: la bona!)

Mi# canta les Escenes I i III

2009-01-02T20:25:00.000+01:00

Estrenem aquest blog amb una col·laboració d'autèntic luxe. Ahí va això:

Esena primera, o el monòleg introductori del Tio Collons

¡Recontrafotre qué feta

que m'ha pasat esta nit;

tenint la dona en lo llit

m'hágut de fer la puñeta!...

Es el cas que ella roncava,

siga dormint ó desperta,

cuant me sá posat molt erta

la cabota de la fava;

yo al vore que me s'enpina,

li ha pegat cuatre calbóts,

pero en los caps de viróts

esta es mala medisina:

perque tot viviente sáp

que al palparli la pallorfa,

solta la fava la corfa,

y es trasforma luego en náp;

y com del meu náp la fulla

té tan males condisións,

als cuatre ó sinc refregóns

m'há deixat la má á-remulla.

Yo á la dona despertava

buscantli apresa la cól,

al vore que al caragól

li anava caent la bava;

mes pesa com un baúl,

y per pronte que s'alsát

ya no-mes li han aplegat,

dos ó tres esguits pel cúl.

Asó li ha sabút molt mál

per que diu, y en fonament,

que per banda de ponent

no vé may bon temporál;

y plora, patecha, y gruñ,

fentme pam y mich de morros,

y eixintli dels ulls dos chorros

de llágrimes cóm lo puñ.

Yo la culpa no he tengut

de que el calíu sén ixquera...

Esena tercera

Vá buscant la herbeta verda

la vaca per la dehesa,

y apléga el bou, y li besa

aquell cul tan plé de m......

pera que el pasto no perda

de un'atra herbeta un bón brót

li amostra, y li'l clava tót

com l'ahulla en un canút......

¡y a mi que nól tinc tan brút,

ningú mel besa..... ni em fót!!!

Obri el temple del amor

la burra al cáp de un estable,

y al punt vá el burro en lo sable

á ferli guardia d'honór;

y per més que-lla en fervór

rebusna, cosecha, y bota,

tót aquell rabo de jota

li emboca dins lo pitou......

¡y a mí que en manco en tinc prou

no ha de haver ningú qué'm fota!!!

La gosa apenes resólla

per la plasa, ó pel carrér,

de gosos té un colomér

portantli naps pera l'olla;

sempre en dú un fum á l'ancólla,

y encara que á un monte trepe,

si no s'emporta culepe,

á lo meñs liu llepa un gós......

¡y á mi quéu tinc mes cúriós,

no hiá ningú que meu llepe!!!

Naix la gata en la pallisa,

y apenes en terra cau,

cuant el gat fentli mau-mau,

li amostra la llonganisa;

ella així que la divisa,

s'amaga baix de una taula,

y el gatét s'acosta, maula,

y li la clava pél sés......

¡y á mí, que m'agrada més

ningú em diu una paraula!!!

Sól anar un pardalet

bolant a voltes per l'aire,

y en molta grasia y donaire

li arrima un atre un bolét;

fót el grán, fót el chiquet,

y hasta la mosca, repacho,

encontra un moscardó macho,

que al bol li clava la palla......

¡y a mí ningú em fá una ralla

dins d'este pam de mostacho!!!

El peix també hiá qui diu,

y es molta la chent que eu créu,

que té llisensia de Deu

pera fotre dins lo riu;

á tót animál, que viu

en ú ó en atre element,

li entra per darrere un vént,

que li fá véla al instant......

¡y á mí ni em sopla el llevánt,

ni tan siquiera el ponént!!!

La pusa, la chincha, el póll,

la gamba, el moixó, y el cranc

en lo carrér de la sánc

s'estaquen hasta el chenóll:

fót en cuansevol rastóll

la buixquereta y el tit,

l'áraña, el cúc, el mosquít,

y hasta les plantes que brotén.......

¡y mentres quels atres foten,

tinc que fermeu yo en lo dit!!!!!!

Pensánt en lo meu trebáll

erta, y tiesa com un fús,

m'arranque péls del pasús

com plomes del cúl de un gáll;

¿qué lley, chustisia, o...... caráll

de tót lo mundanál clót

negarme á mí á-soles pót,

cuánt de llibertát se trata,

una cosa tan barata

cóm és...... un cáp de virót?

Autor: Mi#
Blogs: atamarevaquefumes.blogspot.com, www.myspace.com/misosten
Procedència: La Pobla Llarga

RECONTRAVIRGOS

2008-12-28T23:26:00.000+01:00

Aquest 2009 s'acompliran 200 anys del naixement de Josep Bernat i Baldoví, i a Fes-t’ho mirar no se’ns ha ocorregut una altra forma millor de celebrar-ho que revisitant la seua obra potser més coneguda: El Virgo de Visanteta.

Et proposem un repte: retre homenatge a l’il·lustre suecà produint textos, música, fotografies, videos... tot utilitzant El Virgo de Visanteta com a matèria primera. Ens estem referint a crear ressenyes, reflexions entorn a l’obra, estudis sociològics, muntatges fotogràfics, cançons, entrevistes fictícies amb els personatges, versions actualitzades d’escenes, videos, poesía, escenes afegides, finals alternatius... en definitiva, qualsevol cosa més o menys seriosa que se vos ocórrega i que estiga relacionada, més directa o més tangencialment, amb El Virgo. Desconeguem si el 2009 es celebra l’aniversari d’alguna figura literària de més relevància, i sí, potser Bernat i Baldoví tinga alguna altra obra millor. Tant se val. El nostre objectiu, menys ambiciós que tot això, no és un altre que estimular la creació artística i dinamitzar un poc la blocsfera, amb El Virgo de Visanteta com a excusa.

La matèria primera utilitzada, com deiem, serà tant l’obra literària de Josep Bernat i Baldoví com la pel·lícula homònima de Vicente Escrivà.

La llengua de les creacions serà preferentment el valencià, encara que hi valdrà qualsevol altra (a vore qui és el primer que fa una traducció a l’anglés).

Els participants en aquesta iniciativa hauran d’enviar les seues produccions a la següent adreça de correu electrònic: elvirgodevisanteta@gmail.com, tot indicant unes mínimes dades vostres: nom del vostre blog (si en teniu) i adreça URL, autoria i ubicació geogràfica. Prèvia miradeta del webmàster, les vostres obres seran publicades al llarg de tot el 2009 al blog que hem creat per a l’ocasió: Recontravirgos i que una vegada finalitzada la campanya, quedarà per a l’eternitat, en honor a Josep Bernat i Baldoví.

Esperem que la iniciativa vos convoie tant com a nosaltres, i recordeu: a qui més publique li regalarem una borsa de caramels de Dràcula.

Ala! A crear!

Material necessari

2008-12-24T18:39:00.001+01:00

Per tal que siga la gossera l'única excusa per no participar en aquesta iniciativa, vos ho donem tot tan mastegadet com hem pogut.

Podeu accedir a El Virgo de Visanteta, l'original de Josep Bernat i Baldoví en format pdf, a través de l'enllaç que hem disposat a la barra lateral d'aquest blog a l'apartat "Matèries primeres".

Per poder baixar-se la pel·lícula homònima de Vicente Escrivà, punxant sobre l'altre enllaç disponible a "Matèries primeres" o sobre la pantalleta que teniu ací baix. Accedireu a una pàgina on, simplement descarregant-se un reproductor de video, podreu vore la pel·lícula sencera (ara només podeu vore 5 minutets) i baixar-vos-la.

Watch El Virgo de Visanteta in Entertainment Videos | View More Free Videos Online at Veoh.com

No vos queixareu! I ara a pensar amb quina ocurrència sorprendreu al personal...